Alguna cosa més que pura infanteria

Esquerp, incrèdul, cabut fins a l’extenuació, ingovernable; generós.

El teu comiat ha escampat un baf de desconcert, d’absurd que tot ho embruta i invalida.

Vas ser un invisible. Pura infanteria. Un més que abocava hores i mals d’esquenes a una quimera, a un projecte sense cara i ulls, a un tret a l’aire.

Tal vegada hauríem d’interpretar el teu adéu com un relleu, com una cessió del testimoni: ara hauran de ser altres els que continuen bastint l’edifici. O potser, simplement, t’has deslliurat del maldecap.

Tal vegada no calga dir res, només acceptar el colp i refugiar-se en allò que cadascú bonament trobe. Però com deixar de sospesar el que ha estat l’esforç de tota una vida?

Per exemple, la temptativa de crear l’Associació Cultural Imatge Nostra i parir-li una casa. Un espai amb les parets esguitades d’escrits i fotografies amb l’esperança que aquestes esdevinguen un corcó en la ment d’algun visitant, una llavor que germine en rebel·lia.

Associació Cultural Imatge Nostra

O com mesurar l’esforç de teixir la web Les Terres del Bon Dia, concebuda per reptar al visitant a participar de la realitat que l’envolta; a interessar-se pels aspectes més grans, però especialment, pels més menuts i invisibles, a dipositar la mirada en els detalls que no il·luminen els focus, que no apareixen en les fotografies, que dormen abandonats en un racó i que no recompensaran la nostra atenció amb prestigi? En un documental que vàreu elaborar de joves déieu «perquè estimem allò lleig i allò bonic». La marginalitat està farcida d’exabruptes, però també de tendresa, d’amor.

Les terres del bon dia portada

O com ponderar l’aportació de qui s’entesta en recuperar el Diccionari valencià-castellà de Carles Ros de l’any 1760 i, per a fer-ho, digitalitza totes i cadascuna de les seues pàgines per després distribuir-lo en cedés entre la clientela d’una taverna cada cop més amant de la mistela i menys de la filologia?

Diccionari Ros

I de nou, com avaluar l’exercici d’elaborar monogràfics fotogràfics i documentals sobre la geografia del País Valencià per després, de nou, distribuir-los en cedés en eixe espai amagat en un carreró de la ciutat vella?

I no vull acabar sense citar l’ordinador. Un detall mínim, potser ridícul per al lector, però molt simbòlic. Quina tendresa més desacomplexada la d’aquell que ubica eixe artefacte de cuirassa groguenca a disposició del visitant que reclame poder guarir-se les ferides sobre el full de paper virtual, o necessite fugir d’una conversa pujada de to capbussant-se en la xarxa.

I com cal ser prudents, i no deixar-se enlluernar pels sentiments, caldrà reconéixer que a bon segur no has estat una excepció, que els nostres pobles amaguen a multitud de guerrillers anònims, de savis anàrquics, d’esforçats militants que fan del compromís social o polític un fil conductor de la pròpia existència. Tu però, has estat el nostre, el que hem conegut i de qui hem aprés. Algú, qui, que per molt que la cautela vulga mantindre’ns captius dins la presó de la prudència, podem dir que caminava més enllà. Algú de qui heretar la gosadia d’intentar governar-se per les pròpies regles, de qui teixeix un objectiu i no l’abandona, i, sobretot, de la fermesa de qui n’assumeix les conseqüències.

Posdata:

Malauradament la web lesterresdelbondia.eu ja no es pot visitar, és el perill de la xarxa. Per consolar-nos podem sovintejar dos bloc paral·lels que també va posar en marxa, i que, tot i que no són representatius de la web, si almenys, desprenen el seu aroma. En un d’ells va realitzar una de les tasques que més em feia somriure en els últims anys, i una bona mostra de la seua genorositat. Es va dedicar a fer encreuats per difondre la nostra llengua i patrimoni. Ah, i com no, va dissenyar una nova senyera valenciana. Una bandera que fugira del «barroquisme de la coronada» però que, alhora, acollís un poc de blau, en aquest cas, més clar, per poder ser acceptada per la majoria de valencians. I com sempre, sense res a canvi. Tot un filàntrop. També hi afegisc la web Lesterresdelbondia.eu per si algun dia la recuperem.

Pater Costeres Turmell
Pedaços del País
Lesterresdelbondia.eu

Tot, en record i en homenatge de Patrici Pujades i Tormo.

Advertisements

6 pensaments sobre “Alguna cosa més que pura infanteria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s