Alguna cosa més que pura infanteria

Patrici Pujades Tormo

Esquerp, incrèdul, cabut fins a l’extenuació, ingovernable; generós.

El teu comiat ha escampat un baf de desconcert, d’absurd que tot ho embruta i invalida.

Vas ser un invisible. Pura infanteria. Un més que abocava hores i mals d’esquenes a una quimera, a un projecte sense cara i ulls, a un tret a l’aire.

Tal vegada hauríem d’interpretar el teu adéu com un relleu, com una cessió del testimoni: ara hauran de ser altres els que continuen bastint l’edifici. O potser, simplement, t’has deslliurat del maldecap.

Tal vegada no calga dir res, només acceptar el colp i refugiar-se en allò que cadascú bonament trobe. Però com deixar de sospesar el que ha estat l’esforç de tota una vida?

Continua llegint

Mans de sucre i besos al coll

Anna iii

A la casa tot ha esdevingut petit i tendre, extremadament suau, com un cant de xiuxiuejos que et bressola, acull i acarona; com si la remor de la mar s’hagués arrecerat al sofà decidida a prometre viatges infinits. Com la galta de la petita que devora hores de son com sols ho fan els infants.

A la casa ara tot són carícies, mans de sucre i besos al coll com gotes d’aigua. Un vernís de color ametla ompli cada racó, i per moments, sembla que el capvespre vaja a germinar en qualsevol racó.

Resseca

duna

La casa és vella, resseca, amb la pintura escatada. La sorra s’amuntega a la porta. Els pins, convalescents, agonitzen de lumbalgia; i arreu, un polsim de salabror ho esmicola tot. El rellotge, mandrós, s’alenteix. Mentrestant, una ombra de depressió turmenta el caminant.

Qui visitarà la casa les feridores vesprades d’hivern quan el vent arrape els arbres malalts de tanta nostàlgia?

I què dir dels apartaments ferestegs? Qui els visitarà les devastades vesprades d’hivern quan el vent desesperat udole pels cantons?

Aleshores tot serà grotesc, brut, humà.

El què, i no el quan de RTVV

admin-ajax (1)

Aquestes últimes setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies que intenten esbrinar si el Consell aconseguirà reobrir la televisió i ràdio públiques el 9 d´octubre. De fet, s´ha publicat que José María Vidal, vicepresident executiu de l´Alt Consell Consultiu, l´òrgan encarregat de trobar la fórmula, hauria realitzat una oferta al comité d´empresa amb la que pactar una reobertura parcial de Ràdio Televisió Valenciana en aquesta data. És a dir, i aprofitant la nova terminologia política, semblaria que estem fixant el focus en el quan, però no en el què: el model de mitjans públics que desitgem atorgar-nos.

Continua llegint

No posem en perill el negoci

Col·legi electoral de Barcelona.

Col·legi electoral de Barcelona, 9 de novembre de 2014.

Sabíem que éren molts, de fet coneixíem el número, però així i tot segueix sent difícil valorar com cal que 40.000 ciutadans decidiren mobilitzar-se políticament fins al punt d’estar disposats a assumir una sanció jurídica, que potser també hauria estat econòmica. Perquè, tot i que finalment no ha estat així, no podem oblidar que el risc hi era.

Aquests 40.000 voluntaris van ser capaços de gestionar uns col·legis electorals de forma pràcticament escrupulosa, i, més enllà d’alguns somriures còmplices amb els votants i de les fotografies amb els mòbils de molts moments, qualsevol visitant hauria tingut greus dificultats en desxifrar si ens trobàvem davant una elecció oficial o en un procés participatiu com el d’ahir. Continua llegint

Una manifestació sols per a l’esquerra

admin-ajax

La setmana passada la manifestació convocada cada any per la Comissió 9 d’Octubre va recórrer els carrers de València amb el lema Fem possible el canvi al País Valencià en una transparent referència al, segons les enquestes, presumible relleu al capdavant de la Generalitat Valenciana. Més enllà del pronòstic que inclou la consigna, l’eslogan escollit enguany obvia, o potser resol, la disjuntiva sobre què ha de perseguir aquesta manifestació: aprofitar la simbologia de la festivitat per a aglutinar a tot el moviment valencianista o esdevindre un espai per a les aspiracions dels partits d’esquerres que alhora mantenen una reivindicació identitària.

Continua llegint

Mobilització ciutadana

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

“Què és el que hauria passat si una desena, o una vintena part, o fins i tot menys, dels ciutadans que hui dissabte es manifesten contra el tancament de RTVV s’haguessen acostat al Centre de Producció de Programes de Burjassot divendres de matinada o de bon de matí?”

Aquesta és la pregunta que un ciutadà em plantejava dissabte durant la protesta contra el tancament de Ràdio Televisió Valenciana. Segurament, si hagués estat així, el final de RTVV hauria estat diferent, ja que el Partit Popular en seria coneixedor, i s’ho hauria repensat un parell de vegades abans de moure fitxa.

Continua llegint

Desig salobre

Desig salobre

Les ones exhalen el seu últim alé que es diposita sobre la seua pell en forma de vaporosa escuma. Els granets de sorra ensucren els seus cossos de pigues daurades, i ells, famolencs i assedegats, només esperen el moment de recórrer-ne cada pam per poder apaivagar l’avidesa que els inunda. Descompten els segons que els separen d’assaborir el seu gust salobre mentre invoquen les profunditats més inabastables de la carn. És així com els agrada estimar-se, enfebrats de desig, posseïts per un anhel salvatge que els torba i segresta. Intenten alliberar-se per un moment d’eixe deler que els sotmet. Aspiren a incloure en el record la visió de la mar i les dunes que els envolten, però és inútil. Astorats, captius de la febra que els venç, arrapen la sorra amb les puntes dels dits i assumeixen la seua condició de presoners d’una pulsió que els aclapara i els manté tibants, vibrants, vius.