Alguna cosa més que pura infanteria

Esquerp, incrèdul, ingovernable; generós.

El teu comiat ha escampat un baf de desconcert, d’absurd que tot ho embruta i invalida.

Vas ser un invisible. Pura infanteria. Un més que abocava hores i mals d’esquenes a una quimera, a un projecte sense cara i ulls, a un tret a l’aire.

Potser hauríem d’interpretar el teu adéu com un relleu: ara hauran de ser altres els que continuen bastint l’edifici. O potser, simplement, t’has deslliurat del maldecap.

Tal vegada no calga dir res, només acceptar el colp i refugiar-se en allò que cadascú trobe. Però com deixar de sospesar el que ha estat l’esforç de tota una vida?

Continua llegint