Mans de sucre i besos al coll

A la casa tot ha esdevingut petit i tendre, extremadament suau, com un cant de xiuxiuejos que et bressola, acull i acarona; com si la remor de la mar s’hagués arrecerat al sofà decidida a prometre viatges infinits. Com la galta de la petita que devora hores de son com sols ho fan els infants.

A la casa ara tot són carícies, mans de sucre i besos al coll com gotes d’aigua. Un vernís de color ametla ompli cada racó, i per moments, sembla que el capvespre vaja a germinar en qualsevol racó.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s