No posem en perill el negoci

Col·legi electoral de Barcelona.

Col·legi electoral de Barcelona, 9 de novembre de 2014.

Sabíem que éren molts, de fet coneixíem el número, però així i tot segueix sent difícil valorar com cal que 40.000 ciutadans decidiren mobilitzar-se políticament fins al punt d’estar disposats a assumir una sanció jurídica, que potser també hauria estat econòmica. Perquè, tot i que finalment no ha estat així, no podem oblidar que el risc hi era.

Aquests 40.000 voluntaris van ser capaços de gestionar uns col·legis electorals de forma pràcticament escrupulosa, i, més enllà d’alguns somriures còmplices amb els votants i de les fotografies amb els mòbils de molts moments, qualsevol visitant hauria tingut greus dificultats en desxifrar si ens trobàvem davant una elecció oficial o en un procés participatiu com el d’ahir.

I és en aquest punt que arribem al rovell de l’ou, que no és altre que el valor del gest d’una ciutadania que és capaç d’abandonar el paper passiu que li ha atorgat el poder econòmic i polític que ens governa, i que en el millor del casos, la tracta com a l’anònima oient d’una classe universitària pretesament magistral. Perquè cal subratllar que els valors bàsics de la democràcia o la convivència no són els procediments i els formalismes, que també, sinó sobretot, la participació dels implicats. La legitimitat que sols aquests li poden transferir.

La democràcia només mereix ser evocada amb orgull si aconsegueix que aquells que en són subjecte hi participen, i ho facen d’una forma protagonista, no com a espectadors de les actuacions d’uns suposadament brillants i honorosos polítics. La resta, és l’ús que en fa el poder per a intentar justificar-se. És a dir, el diàleg elitista entre polítics i periodistes, entre poders econòmics que mitjançant els governs decideixen fets i defineixen realitats a les que els mitjans de comunicació hem d’atorgar trascendència i legitimitat. En resum, un teatre ben interessat.

Per això mateix, és profundament dolorós el menyspreu al procés català del govern espanyol, també podíem incloure el dels executius europeus i el dels mitjans de comunicació de l’estat. El que desitgen és mantenir el control, poder continuar designant què és raonable i què no ho és, en quins àmbits pot decidir la ciutadania i en quins no, quines actuacions contribueixen a fer avançar la societat i quines posen en perill la convivència. Perquè el procés català no amenaça la democràcia, sinó l’estatus quo, és a dir, el seu poder i la subordinació ciutadana, en altres paraules, el seu negoci.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s